Ple
confinament, quasi tothom tancat a casa seva, uns pocs treballant
fora, principalment els polítics i els sanitaris. Hi ha una família
nombrosa en concret que viu molt a gust, té una gran casa i gossos.
Aquesta família és molt peculiar, i ara us explicaré per què.
La
filla major, sempre enganxada als deures i al telèfon, la seva
rutina sempre és la mateixa: despertar, fer deures, menjar, fer
deures, sopar, estar amb el telèfon, anar a dormir.
El
fill menor és al que més li costa acostumar-se al confinament. És
un nen hiperactiu, sempre amb ganes de jugar, sortir a trobar-se amb
els seus amics. Sempre demana per sortir al balcó, jugar a les
golfes...
El
pare, teletreballa, per està sempre tan ocupat que no fa cas a la
seva família. Al igual que la seva filla, sempre està davant de
l'ordinador i del telèfon, tot per treball.
La
mare és una sanitària, i per tant ha d'anar a ajudar a l'hospital.
Quasi mai és a casa, i sempre està esgotada, no té ni un minut per
respirar, pràcticament.
Els
avis es cuiden moltíssim, sempre eviten no sortir al carrer i
netejen la casa.
El
tiet sempre està fent esport, aprofita que té el jardí de la casa
per a poder fer esport i exercici.
La
tieta no treballa i està sempre a l'Instagram, tafanejant les coses
que penjen les seves amigues, les quals ja tenen totes un o dos fills
i ella és la única sense. Potser podria dir-li al seu marit per
trucar a la cigonya.
Els
gossos... ai, pobrets, estan tan esgotats d'haver de sortir fins a
quatre vegades amb l'excusa d'anar a passejar que estan fent un
confinament voluntari a les seves casetes, només surten per anar a
menjar i beure aigua.
Des de la primera setmana ha estat així, i fins i tot després del confinament, poc canviarà en aquesta família.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada