EL CONFINAMENT.

En aquesta temps que hem estat confinats a casa he apres moltes coses ni que no ho sembli, una d’aquestes coses és que no m’he sapigut organitzar bé a l’hora de distribuir-me les feines del cole, com l’horari que tenia l’hora de fer esport, ja que el feia al vespre i m’hagues agradat fer-ho abans i no tan tarperquè després sopava tard i m’hen anava a dormir tard.

El que m’ha agradat més d’aquest confinament és el poder tenir més temps lliure per jugar a videojocs amb els amics i passar més temps amb la familia.

Seguiria fent les classes virtuals ja que a mi m’agraden més aquests tipus de clases que les que feiem al cole.

M’agradaria haver aprofitat més el temps i no estar l’ultim dia fent deures fins tard el divendres, m’agradaria fer més esport ja que no m’he organitzat bé el temps i no he popgut fer-ne molt, però 

ara que ja es pot sortir estic fent més esport que abans.

APRENENTATGES DURANT EL CONFINAMENT-Laura Garcia

ELS MEUS APRENENTATGES DURANT EL CONFINAMENT

Durant aquesta estància a casa a causa del COVID-19 a tots ens ha ajudat a aprendre moltes coses i a donar-nos compte de que podem fer més del que creiem en certes circumstàncies.

Per començar, una de les coses que he après del confinament és a tenir una vida més ordenada, és a dir que jo mateixa em puc posar els meus horaris i tot el que crec convenient que em pot anar bé per realitzar totes les tasques que hem hagut d’anar fent. També, m’ha ensenyat que tot i estar a casa podem treballar igual o més com si estiguéssim a l’escola. Crec que he treballat força bé ja que m’he organitzat bastant i «si es vol es pot!».

Personalment, m’ha agradat molt estar a casa i fer les feines a casa ja que trobo que se m’ha fet més còmode i he pogut treballar al meu ritme i bé. També m’ha agradat poder estar més temps amb la família i gaudir uns dies junts.

Ara ja estem a la recta final i el curs ja s’està acabant. Només falta uns dies més i ja haurem acabat la tapa del tercer any a la ESO. A partir d’ara només queda fer un últim esforç i ja podrem gaudir de l’estiu. Durant l’estiu tinc previst llegir llibres ja que és important que mai perdem el fil d'aprendre.

Una de les coses que més haurien agradat fer és poder quedar amb els meus amics i veure’ls ja que a l’escola cada dia ho feia i de cop ho vaig deixar de fer. Tot i així, fèiem vídeo conferències i almenys podíem no perdre el contacte. També, m’hauria agradat poder passar temps amb els meus avis i cosins en persona, tot i que no he pogut a causa de les normes de seguretat.

Laura Garcia Inglès

ELS MEUS APRENENTATGES DEL CONFINAMENT

El coronavirus ens està donant varietat de lliçons que és possible que es quedin amb nosaltres per sempre, ja que, ens ho creiem o no, aquesta pandèmia canviarà el món que coneixíem fins ara. Penso que respecte la sanitat, les tecnologies i la ciència, faran part d’aquest canvi, ja que suposo seran les que més progressaran en un futur no molt llunyà. 

Dins dels canvis, n’hi ha hagut que m’han agradat però no estic segura que els deixi en la llista d'essencials, sinó que els posaria com noves aficions. Una d’elles és despertarem i fer-me un bon esmorzar al jardí, ja que crec que és una petita motivació abans començar amb la feina del cole, i poder despertar-te amb els sons dels ocells, el vent, .... Una altra cosa vaig descobrir, és fer una petita estona d’esport i prendre el sol, ja que penso que és un sistema bastant eficaç per descuidar-te del que està passant fora. També passar alguna estona amb la família. I com no, no ha faltat pas que fes alguns dels meus hobbies i veure un grapat de sèries noves. 

 

Entenc que quan finalment s’acabi tot això, el temps serà més limitat i no tindre tant de temps i hauré de reduir les anterior activitats, menys en el tema de l’esmorzar, ja que he vist que m’ha agradat molt.

M’hauria agradat molt anar de viatge, ja que per culpa d’això he hagut de cancel·lar-ne dos. Tant de bo que en un futur puguem tornar a fer aquells plans que teníem. Respecte a les activitats quotidianes el que trobo més a faltar és anar de compres, sortir amb els amics i anar a la platja sense cap mena de precaucions.

Maria Cañadilla

Aprenentatges de confinament

APRENANTATGES D'AQUEST CONFINAMENT:

 Ningú s'hagués cregut que aquest any el passariem així, confinats a casa, durant aquests darrers tres     mesos hi ha hagut temps de fer de tot, i com no, d'apendre coses que sempre deiem que no teniem   temps, o eren massa llargues per poder fer-les i haviem d'anar a altres llocs més importants a fer   exercici o alguna  extraescolar i entre tot no es podia fer. Però gràcies a aquest confinament he tingut   temps de fer tot això, i en algunes estones que m'avorria o bé no savia que fer, he aprofitat i m'he   posat a fer aquest tipus de coses, i ara us en explicaré unes quantes coses que he fet i activitats que   m'han agradat:

-He après, que no tot l'esport s'ha de fer a fora de casa, sinó que els exercicis que feiem de normal, o   les rutines que anavem a fer als gimnasos, es poden fer a casa, simulant l'entorn o bé canviant el   material que feiem servir per material que tenim per casa, per exemple en comptes de fer peses amb 

 ferros, es poden canviar per garrafes d'aigua, o rutines que es feien a l'aire lliure, canviar-les per   rutines que es poden fer a casa tranquilament i que s'acaba fent el mateix resultat.

-El que també he après és a fer servir l'ordinador amb molta més fluidesa, si avans em costava una   mica el fet d'escriure ràpid, ara ho puc fer bé i sense anar mirant tota l'estona les tecles per saber on   són.

Com l'he passat: La veritat, passar el confinament sense sortir de casa, al principi em va costar una mica, però quan vaig començar a fer feina seguint una pauta em ser molt més amè, i jo seguiria fent la feina d'aquesta manera.

Els aprenentatges d'aquest confinament - Ferran Basagaña

ELS APRENENTATGES D’AQUEST CONFINAMENT

Després de tots aquests mesos de confinament crec que puc dir que he après tres coses molt importants.

La primera és que el món en què vivim potser no és tan perfecte ni tan fort com ens pensàvem tots. Ni els diners, ni la tecnologia avançada, ni res ha pogut evitar aquesta pandèmia. Semblàvem invencibles i, ves per on, resulta que no ho som. Un virus ha estat capaç d’aturar el món. Literalment. I ens ha ensenyat que podem viure d’una forma diferent, apreciant aquelles coses que tenim i valorant que potser no cal tenir-ne tantes. Amb allò essencial ja podem anar tirant. Crec que això ens hauria de fer reflexionar a tots...

La segona és que la salut és el més important. És una frase que havia sentit moltes vegades, però que ara l’entenc millor que abans. Els que hem tingut la sort de no haver patit la malaltia (i espero que continuem així) hem pogut veure, sobretot a la televisió, com moltes persones eren ingressades i, fins i tot, morien soles en els hospitals. Persones que potser coneixíem, que fa uns mesos estaven bé i vivien tranquils sense pensar que una cosa així els podia passar.

I la tercera cosa que he après és que la família també és el més important. Tots aquests dies han estat al meu costat i m’han ajudat i cuidat. Crec que és molt necessari tenir els que més estimes al costat i he après a valorar-ho molt. M’han agradat les estones que hem passat junts. Hem tingut temps per estar en família, una cosa que durant l’any gairebé mai no passa (excepte un mes per les vacances). M’agradaria que ho poguéssim seguir fent, tot i que sé que quan tot vagi tornant a la normalitat, serà molt difícil una altra vegada.

En conclusió, espero que tot això ens hagi ensenyat a tots una lliçó que hauríem d’intentar no oblidar. Tot i així, em sembla que serà molt difícil.

Ferran Basagaña

MESOS FORA DE LA NORMALITAT (Lluc Valldepérez)

MESOS FORA DE LA NORMALITAT

 Des del primer moment tots vam pensar que tornaria a ser tot normal amb les dues primeres setmanes que vam estar confinats, però ha estat tot lo contrari que la majoria vam creure.

 

Durant aquests gairebé 3 mesos que portem a casa hem pogut fer classe online. Tot i que ningú hauria pogut pensar que haguéssim arribat en aquests punts les classes online han estat força bé per intentar seguir una mica el temari escolar.

Hem aprés a treballar desde casa de veritat. Hem millorat la nostra paciència ja que estàvem cada dia i seguim pensant que en quin moment arribarà la vacuna per aquest virus. Estar tancat dins de casa durant molt de temps és molt difícil d’assimilar-ho pero ens hem comportat molt bé des de nens petits fins a persones grans.

Una de les coses que m’ha agradat més ha sigut fer les videotrucades ja que hem pogut comprovar que tots estem en perfecte estat i sobre veure-ns entre nosaltres.

Quan tot això passi ens podrem retrobar de veritat amb els amics ja siguin del cole o d’un altre lloc i passar un magnífic temps tots junts després de tant de temps sense veure-ns.

Crec que a tots ens hauria agradat sortir de casa i anar una estona amb els amics o anar de compres i coses així que sovint ens agrada a tots fer.

Ara només falta seguir resistint i aguantant que algun dia tornarem a ser a la normalitat. Tots estem feliços per la manera magnífica que estem portant aquesta pandemia i esperem que tot això s’acabi aviat.

JA QUEDA POC

Qui ho diria que estaríem tan de temps tancats a casa, que nomes podríem sortir al balcó o a les terrasses.

Ha sigut dur, hi ho segueix sent perquè encara no s’ha acabat. Han canviat les rutines, les formes de fer, les maneres de fer feina i de comunicar-se amb l’escola, oficines, familiars... ha canviat tot.

He après moltes coses durant el confinament, ha organitzar-me les feines de l’escola ja que abans de tot això no era gens organitzada i em costava molt organitzar-me i deixava les coses per els últims dies, ara no. També he après ha ser mes comprensiva amb els meus pares, mai havia passat tan de temps junts tancats a casa.

He trobat a faltar als meus amics, companys de l’escola i encara els trobo a faltar. Trobo a faltar els dematins al porxo de l’escola parlant de si tenim examen, de com creiem que ens anirà, de com estem, si ens fa mal això ens trobem be, malament.. etc Quan vam poder tenir la oportunitat de poder veure’ns a través de qualsevol dispositiu em vaig sentir molt feliç i contenta a la vegada, perquè feina casi 3 mesos que no ens veiem.

Crec que tothom te ganes de poder tornar a la vida normal, però que es la normalitat?

En resum, ara em se organitzar les feines, el meu temps personal, les estones amb la família, amics. A tornar a jugar a bàsquet, poder fer esport a l’aire lliure, sense tenir por de que pasarà.

          

Àneu Farré

                       

APRENENTATGES D'AQUEST CONFINAMENT

Aquest temps de confinament he après moltes coses:

- Valorar els meus amics i familiars, ja que he estat més o menys tres mesos sense veure a cap persona del meu entorn, a part dels meus pares, i m'ha ensenyat a pensar.

- He après també a ser més pacient amb els meus pares, ja que he hagut d'estar cada dia a casa amb ells, que això no m'havia passat mai.

- Una cosa que m'ha ajudat molt és a organitzar-me, perquè abans, amb el tema deures ho tenia més planificat, ja que anava a classe... en canvi ara, estan tot el dia a casa, m'ha hagut d'ordenar bé les feines, organitzar-me per no fer-ho tot l'últim dia...

M'ha agradat les videoconferències, perquè feia tant de temps que no veia als meus companys que quan vaig tenir l’ oportunitat de fer-ho, em vaig sentir molt feliç. He tingut temps per fer molts menjars com per exemple: galetes, pastissos, mones, i moltes altres coses més.

Jo crec que durant aquesta quarantena, he agafat un hàbit, com una mena de rutina per organitzar-me, tindre temps per a mi, per als estudis, per la família i els amics...

Al principi del confinament, estava molt motivada per fer exercici, fins i tot hi havia dies que en feia però em cansava molt ràpid. Després, a l'hora de sortir al carrer per córrer, també ho vaig fer, però va ser les dues primeres setmanes i em vaig cansar. Aquesta ha sigut una cosa que m'hagués agradat fer durant tot el confinament, però no ha sigut possible.

Aprenentatges(Aleix Lligoña Jofré)

APRENENTATGES DEL CONFINAMENT

Aquests dies de confinament, no pensàvem pas que estaríem tant de temps tancats a casa, portem gairebé tres mesos. Però amesura que anàven passant els dies, jo ja m'anava acustumant això de fer classes virtuals, ara toca classe ara no...

Sincerament aquests dies he aprés alguna cosa. A part de les feines escolars, també he aprés a que no sempre has d'estar hores i hores jugant o treballant davant d'una pantalla, ja que el cos et demana que et moguis una mica, que llegeixis, que escriguis...També li he donat molt de valor poder sortir al carrer amb el meus amics, ja que feia uns 2 mesos que no podiem, ja que estava prohibit.També he apres a  no posarme tan nerviós quan em graven o em gravo, i això és degut a que hem agut de fer molts vídeos, i sincerament això m'ha anat la mar de bé per perdre una mica els nervis quan em graven.

Una de les coses que m'ha agradat més, és que els deures els fem quan volem, i no els hem de fer en hores determinades.I les classes només serveixen per aclarir dubtes. També m'he pogut programar el calendari de deures al meu gust, i això em dona llibertat.

El que seguiré fent a partir d'ara(quan s'acavi el cole), serà  jugar a basquet, i anar a còrrer uns 20 km, això diariament, ja que així no perdo la forma física i no perdo el rendiment. No tot serà esport, també tindre un parell d'hores per jugar i llegir una mica.

Una de les coses que hauria fet, és anar a entrenar amb el companys o ni que sigui entrenar sol, ja que sinó qua torni no m'enrecordaré de tirar a canasta. Una altra cosa que hauria fet, és anar a Bath, ja que l'any que vaig anar a Inglaterra, m'ho vaig passar molt bé i vaig apendre molt.

El meu confinament

En aquest temps la manera de estudi ha estat bastat diferent a la que estàvem acostumats, ja que no podíem assistir a classes, així que es va optar per que els professors manessin la feina per Mail i després els alumnes li adjuntessin en un correu.

En aquest temps em après bastants valors important per el nostre dia a dia, com ja podia ser la responsabilitat, ja que si volem sortir el carrer hem de sortir amb mascareta, ja que si per una casualitat en infectem, podem fer molt de mal a altres persones del nostre costat.

Un altre valor es el de organització, ja que si em de anar a un parell o tres llocs intentarem organitzar-nos per no fer una ruta llarga i passar més temps del necessari fora de casa. Una altre exemple de organització és amb els deures, ja que t’has de crear uns petits horaris de feina i oci per tal de que l’últim dia no hagis de fer tota la feina.

Aquest confinament ens a fet gaudir de moments en família que segurament si no hagués sigut en aquestes situacions no haguessin passat mai. O sense voler has descobert que allò que no era important però ara es una cosa que t’agrada fer, i ara que estàs a casa i ho tens a mà pots fer-ho.

Jo seguiré tot l’estiu amb unes rutines d’espot, oci i treball que m’he creat, ja que ara em sento còmode fen-ho d’aquesta manera.

Resistirem (Maria Vives Gámez)

RESISTIREM

12 de març de 2020. Marxàvem a casa pensant que serien unes curtes “vacances” i que en dues setmanes tot això hauria acabat. Estàvem contents i convençuts que ens tornaríem a veure en pocs dies. Que només era una grip normal i que el fet de tornar a casa només era per prevenir. No va ser així.

Ara ja en fa 3 mesos d’aquell moment. Cada dia que passa, és un dia menys que falta per tornar-nos a veure. Per tornar a classe, per riure, per aprendre, per millorar, per avançar. Però hem seguit endevant; sense res que ens frenés. Hem seguit amb les classes, d’una manera diferent però que mai pensaríem que passaria.

Primer de tot, hem aprés a ser més abnegats. Han sigut innumerables persones intentant salvar la vida a moltes altres. Siguin metges, siguin repartidors d’aliments o qualsevol ajudant. També hem sigut solidaris respectant a la gent, ajudant a la gent gran portant-los menjar o tot el que necessitin. Ens hem posat en la pell de tots els metges, tot i que aplaudint sigui només una mostra d’afecte cap a ells. I també rentant-nos les mans per cuidar i protegir.

Hem tingut paciència passant tot aquest temps dins d’uns metres quadrats. Des de nens petits fins a gent gran. Però ho hem fet per nosaltres, per cuidar-nos i protegir-nos mútuament. Paciència per aprendre a utilitzar les mil i una aplicacions de videotrucades i saber que la càmera de l’ordinador no només servia perquè ens espiessin els hackers, sinó també per fer videoconferències.

Hem despertat la nostra creativitat sigui jugant al bingo amb els veïns, fent torres amb tots els papers higiènics que teníem col·leccionats, jugant a tennis de balcó a balcó… Les xarxes socials no només donaves unes impactants activitats a fer, sinó que esperàvem a veure quina sortia més i si superava a l’anterior.

En aquesta quarantena no ens ha quedat més remei que confiar. Confiar en que això acabarà en algun moment. Que la curva s’aplanarà. Confiar en que el del costat es renta les mans i utilitza la mascareta. Confiar en els metges i sanitaris i que aquesta vacuna que tant esperem arribarà.

I tal i com diu l’himne d’aquesta pandèmia, resistirem i seguirem endevant.