UN CONFINAMENT CRUEL,COM ES POT SUPORTAR?, Pol Angelats

Ara fa un mes ens van anunciar que aquest virus Covit-19 havia arribat a la nostre zona i que ens havíem de confinar per no agafar-lo i tenir la malaltia “coronavirus” que s’ha fet més famosa que la Coca-cola. La meva primera reacció va ser una alegria de quedar-me a casa i no anar al col·legi com la majoria dels adolescents però no em pensava en cap moment que un mes després encara estaríem a casa esperant que tot això se’n vagi i puguem sortir com abans.

Durant aquest confinament me'n he adonat que hi ha una sèrie de persones que  podríem anomenar personatges que fan que puguem suportar més bé el dia a dia d'aquest confinament.

Però en realitat  tots ens hem convertit en personatges a la nostra manera o: més ben dit ara fem coses que potser no fèiem abans. Per exemple, jo abans no sortia al balcó quan fa aquell sol que crema amb un barret de palla i ulleres de sol però ara sí. Em sembla una manera de sortir a l’aire lliure però sense que et toqui el Sol d’aquella manera que no et deixa ni obrir els ulls. Potser d’això no se’n podria dir ben bé un  personatge, però hi ha persones que es mereixen aquest  nom i amb majúscules.

Primer hi ha la veïna que canta òpera d'aquella que agrada, però fins a un cert punt. Aquella veïna que hi ha dies que et fa una xerrada de mitja hora i hi ha dies que no et diu ni hola i ni bon dia. Però ara amb el confinament sembla que s’ha tornat més amable i, en lloc de cantar dues hores al dia, en canta quatre.

Després hi ha el típic que surt al balcó disfressat cada setmana amb un personatge diferent. Per exemple a la segona setmana de confinament va anar disfressat de Spiderman i la següent de princesa. Clar, jo com qualsevol altre tafaner surto al balcó per veure qui és, però de sobte em mira i em saluda, jo amb la mà dreta li faig un senyal de saludar i torno cap a dintre de casa en menys d’un segon.

També hi ha el típic tennista  que no pot estar sense el tennis  i que viu en un pis. I per entrenar-se juga a dintre casa perquè no ho pot fer enlloc més òbviament. I trenca el gerro de la seva dona que val 10000 euros fabricat exclusivament a Egipte (El mateix que al dibuixos animats o a les pel·lícules). Llavors la seva dona s’enfada amb ell(amb raó). Però després ha de veure que ha de fer les paus si vol conviure un confinament amb alegria  amb ell.

Aleshores hi ha el típic maniàtic o maniàtica que no li agrada tocar a la gent perquè porten moltes bactèries (Si tots fóssim així el coronavirus no s’hagués escampat tant). I ara amb aquest virus per aquí encara ho és més i es posa doble protecció per ni mirar les altres persones que caminen pel carrer.

També hi ha el que, ara que estem confinats a casa, s’avorreix tant que es dedica a fer reptes a casa i després fer-se famós per la bajanada que fa. Com per exemple intentar pujar a damunt de 20 llibres de 400 pàgines o el de riure i riure perquè canvien l’hora i estem tancats a casa una hora menys.

En aquest confinament també han aparegut persones que tenen por que s’acabi el paper de vàter i en compren tant que llavors sí que s’acaba de veritat.

Després hi ha aquell personatge que no vol admetre que no pot sortir al carrer que i s’ha de quedar a casa 24 hores amb la seva família! Un pecat que no podrà superar mai.

I per acabar, el típic germà petit que ja pot sortir al carrer a passejar i no et para de repetir i repetir que ja pot sortir al carrer però l’únic que aconsegueix és fer passar les ganes de sortir per les tantes i tantes vegades que ho ha repetit.

I fins aquí els personatges que he anat veient, però que sense ells el món no tindria sentit perquè fan oblidar-te dels moments tristos que estem passant i de que la vida continua però a casa.