Avui com cada matí m’ha despertat la merla que ve cada
dia a la meva finestra, sí sí, heu llegit bé, merla, aquell ocell negre amb el
bec d’un color taronja. El cas es que estic confinada a la casa on passo
l’estiu, està envoltada de bosc i gairebé els únics veïns que tinc són conills,
esquirols, insectes diversos i molts ocells.
Estem en una urbanització als afores del meu poble,
està molt apartada de tot i ,com bé he dit ,veïns humans en tinc pocs. Els de més
a prop són dues bessones amb les quals estem gairebé porta amb porta i únicament parlem per
Whatsapp. Els típics veïns que només parlen pel mòbil.
El següent personatge que us presentaré són els veïns de
les meves veïnes, les bessones. Estan bastant allunyats de casa meva, però tot
i així es fan notar. Només cal esperar a les 20:00 per saber que no s’han
saltat el confinament ja que són una mica trapelles. Bàsicament saps que hi són
perquè cada vespre aprofiten per muntar una festa a la vegada que posen música
i aplaudeixen el personal sanitari.
Finalment els veïns solidaris, aquells que tenen
mascaretes i líquid desinfectant per donar i vendre i doncs, no tenen més remei
que ser ànimes caritatives i deixar-te aquests objectes tan preuats a la
porta de casa. En el meu cas, són les ja conegudes bessones les que ho fan.
En resum, els personatges del meu confinament són:
- Els que estem molt a prop i que fins i tot podríem parlar a través de la finestra, però òbviament no ho fem, ho fem pel mòbil.
- Els que estan lluny de tu, però es fan notar per tota la urbanització.
- Els solidaris.
Fet amb una mica d'humor ;)
Marta Pàmias
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada