Personatges Maria Vives Gámez

UNA REALITAT, DIFERENTS FORMES D’ENFORNTAR-LA

Mateix lloc, mateixes persones, mateixa situació. Tot segueix igual que ahir, i abans d’ahir… Desitjaria que tot això canviés. Pensava que mai ho diria, però vull tornar al dies de cada dia. Aixecar-me cada matí amb la finalitat d’aprendre alguna cosa més cada dia. De veure a les persones que més estimo al meu voltant. Però ha canviat tot d’un dia per l’altre.

Tot i així, a casa no s’està tan malament. Som 5 germans, i aquí per molts dies que seguim a casa, no t’avorreixes. Som tots molt diferents. No sé si la paraula diferent seria la correcta. Més ben dit peculiars.

Primer de tot, està la germana gran. Es passa el dia fent esport per sortir d’aquí amb un cos perfecte i estant en forma. I jo ja m’estava conscienciant que sortiria de casa amb 5 quilos més. Crec que ja sabreu quin tipus de persona soc jo. Tot el dia a veure que agafo per menjar. Espero no ser la única. :)

Després va el meu germà gran. Es passa el dia sencer en pijama. Passa del llit a la dutxa i de la dutxa al llit. Però sempre amb pijama. Ell segueix pensant que no té cap sentit canviar-se de roba si no has de sortir de casa. Però, escolta, per gustos colors.

Seguidament, la germana mitjana. És tot al contrari al meu germà. Està tot el dia canviant-se de roba i maquillant-se més que quan sortia de casa. Crec que està aconseguint més nois ara per telèfon que quan sortiem al carrer. Està feta un lligona.

I com no, la maniàtica. Aquesta mai pot faltar en aquesta situació. Es passa el dia desinfectant-se les mans i mira que no surt ni al balcó. Si fos per ella, estaria a casa amb un tratge antivirus. Sempre que arriben els pares de comprar o treballar ja està ella recordant-li que es rentin les mans.

I per últim però no menys important, el germà petit. És el que té més sort de tots ja que pot sortir al carrer. A mi sempre m’han dit que semblava més gran per l’edat que tenia i ara estic desitjant semblar de 13 anys. Si fa falta em canvio la identitat. Sort que ara pot sortir, perquè es passava el dia molestant. Passava de tocar el timbal, a la trompeta i venia a molestar-te en cada moment.

Hi ha bastanta varietat en la meva familia, però tampoc s’està tan malament amb ells. Al cap i a la fi, som de la familia i no els canviaria per res.