JA QUEDA POC

Qui ho diria que estaríem tan de temps tancats a casa, que nomes podríem sortir al balcó o a les terrasses.

Ha sigut dur, hi ho segueix sent perquè encara no s’ha acabat. Han canviat les rutines, les formes de fer, les maneres de fer feina i de comunicar-se amb l’escola, oficines, familiars... ha canviat tot.

He après moltes coses durant el confinament, ha organitzar-me les feines de l’escola ja que abans de tot això no era gens organitzada i em costava molt organitzar-me i deixava les coses per els últims dies, ara no. També he après ha ser mes comprensiva amb els meus pares, mai havia passat tan de temps junts tancats a casa.

He trobat a faltar als meus amics, companys de l’escola i encara els trobo a faltar. Trobo a faltar els dematins al porxo de l’escola parlant de si tenim examen, de com creiem que ens anirà, de com estem, si ens fa mal això ens trobem be, malament.. etc Quan vam poder tenir la oportunitat de poder veure’ns a través de qualsevol dispositiu em vaig sentir molt feliç i contenta a la vegada, perquè feina casi 3 mesos que no ens veiem.

Crec que tothom te ganes de poder tornar a la vida normal, però que es la normalitat?

En resum, ara em se organitzar les feines, el meu temps personal, les estones amb la família, amics. A tornar a jugar a bàsquet, poder fer esport a l’aire lliure, sense tenir por de que pasarà.

          

Àneu Farré