RESISTIREM
12 de
març de 2020. Marxàvem a casa pensant que serien unes curtes
“vacances” i que en dues setmanes tot això hauria acabat.
Estàvem contents i convençuts que ens tornaríem a veure en pocs
dies. Que només era una grip normal i que el fet de tornar a casa
només era per prevenir. No va ser així.
Ara ja
en fa 3 mesos d’aquell moment. Cada dia que passa, és un dia menys
que falta per tornar-nos a veure. Per tornar a classe, per riure, per
aprendre, per millorar, per avançar. Però hem seguit endevant;
sense res que ens frenés. Hem seguit amb les classes, d’una manera
diferent però que mai pensaríem que passaria.
Primer
de tot, hem aprés a ser més abnegats. Han sigut innumerables
persones intentant salvar la vida a moltes altres. Siguin metges,
siguin repartidors d’aliments o qualsevol ajudant. També hem sigut
solidaris respectant a la gent, ajudant a la gent gran portant-los
menjar o tot el que necessitin. Ens hem posat en la pell de tots els
metges, tot i que aplaudint sigui només una mostra d’afecte cap a
ells. I també rentant-nos les mans per cuidar i protegir.
Hem
tingut paciència passant tot aquest temps dins d’uns metres
quadrats. Des de nens petits fins a gent gran. Però ho hem fet per
nosaltres, per cuidar-nos i protegir-nos mútuament. Paciència per
aprendre a utilitzar les mil i una aplicacions de videotrucades i
saber que la càmera de l’ordinador no només servia perquè ens
espiessin els hackers, sinó també per fer videoconferències.
Hem
despertat la nostra creativitat sigui jugant al bingo amb els veïns,
fent torres amb tots els papers higiènics que teníem
col·leccionats, jugant a tennis de balcó a balcó… Les xarxes
socials no només donaves unes impactants activitats a fer, sinó que
esperàvem a veure quina sortia més i si superava a l’anterior.
En
aquesta quarantena no ens ha quedat més remei que confiar. Confiar
en que això acabarà en algun moment. Que la curva s’aplanarà.
Confiar en que el del costat es renta les mans i utilitza la
mascareta. Confiar en els metges i sanitaris i que aquesta vacuna que
tant esperem arribarà.
I tal i
com diu l’himne d’aquesta pandèmia, resistirem i seguirem
endevant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada